Moltes coses començades i cap d'acabada...

...doncs això és el que algú em deia el dissabte! i sí és cert, tinc un munt de projectes en ment, de coses a fer, maneres que vull deixar i d'altres que m'agradari incorporar en la meva vida.

Però sovint penso: i per on començo? d'on trec el temps? com ho faig? algú m'hi acompanya? ho podré fer sola?

Hi ha una cosa que em paralitza del tot, és el que encara ens queda allà d'on vam marxar, allò que tothom deia que s'havia de tenir en propietat, encara que fos hipotecant tota la teva vida: un pis. Mai hauria pensat que una propietat inmoble em podria arribar a paralitzar tant, que em pendria tanta llibertat de decisió i que em privaria, en certa manera, de seguir evolucionant i caminant el meu camí.

I és que ara ja farà tres anys que vam fer el salt, que vam decidir canviar de vida i jo necessito fer un nou pas. Sí és cert, segurament ara vivim molt millor del que ho hauriem fet si ens haguèssim quedat a la gran ciutat.

Aquest cap de setmana tenim un parell de visites, espero que una d'elles sigui ja la definitiva, que ens poguem treure aquesta cadena que ens paralitza i poder-nos sentir lliures per a pendre les decisions pertinents per a poder fer aquest pas tan important.

Llenço el meu mantra, el que últimament m'acompanya a tot arreu: "PIS VENUT-PIS VENUT"

Salut!