Fent camí...pas a pas vaig creixent i nudrint-me de tot allò que m'envolta

Fent camí...pas a pas vaig creixent i nudrint-me de tot allò que m'envolta

dilluns, 4 d’abril del 2011

Tarda artística

Seguint amb el tema de la cabana, ja hem triat les teles per a fer el tendal: la part de dalt és una tela estampada molt xula que ens va donar la Tere de la plaça. La part de baix, hem triat una tela de loneta de color cru que tenia en una capça, fa uns anys havia estat una cortina d'un armari. Com a nosaltres ens agrada el "colorido" i al carrer ha fet un dia espatarrant, l'hem estès a terra i amb la companyia de la Nhima l'hem pintat a "tutticlori".
Creativitat, imaginació i llibertat pictòrica al poder, només els he posat una premisa: "un pinzell per a cada color i les barreges les fem a la tela", bàsicament és que sino en un moment tot acaba de color marró!, haig de dir que prou bé i com era d'esperar al final ha acabat tot barrejat. També dir-us que els adults, de tant en tant, també hauriem de fer aquest tipus de coses, t'invaeix una sensació de llibertat brutal. Hem passat una estona molt agradable, divertida i creativa. Hem pintat amb pinzell, amb els peus, amb les mans...En acabar l'hem deixat eixugar i mentres hem berenat un tall de pastís de maduixes (per cert encara una mica calent!) i ens n'hem anat a guaitar l'hort de casa i el de la Nhima.

2 comentaris:

  1. Jeje, me he reído con lo de un pincel un color y que al final todo queda mezclado, yo ando igual, es que son peques todavía. Yo también lo intento, pero el mío aguanta haciéndolo así...¿5 minutos? Pero yo creo que está bien que lo hagamos, es ir poco a poco.
    Esa cabaña tiene muy buena pinta!!
    Un besico y me alegro mucho que estés activa con el blog.

    ResponElimina
  2. Inma,
    el tema supongo que está en ir explicándoles pero sin esperar que al momento hagan lo que nosotros queremos y como nosotors queremos. A mi parecer me da a mi la sensación que ellos se montan su historia y hacen en función de ésta y es fantástico y buenísimo para ellos dejarles hacer. Si supieras lo que me costó ayer no meter la mano...pero no en el sentido de guiarles sino en el de añadirme a pintar con ellos pero pensé que si lo hacía les estaba condicionando asñi que me limité a preparerles pintura (que me dejaron los botes secos!).
    A ver si encuentro el momento para ponerme a cortar telas y coser.
    Ja, parte eres tu responsable de ello!
    Un saludo bonita.

    ResponElimina