L'altre dia el Joan Maria ens va portar una galleta plena d'espinacs del seu hort (nosaltres els tenim creuats no hi ha manera de que ens sortin!). Al Martí els espinacs no l'hi agraden gens, ara rentant-los s'ho passa d'allò més bé i si és amb la companyia de la iaia Carme encara millor!.
La veritat és que junts a la cuina compartim molts bons moments, a mi m'agrada molt cuinar però necessito calma i tranquilitat per a poder fer les coses. Ja des de ben petit l'he deixat entrar i participar, en mesura de les seves possiblitats, amb mi a la cuina. El primer que vaig fer va ser buidar els armaris de baix i deixar-hi tot allò que no implicava perill. Mentre jo cuinava ell treia tota la caxarreria i la posava a les escales de la cuina, l'hi donava trocets del que jo estés cuinant perquè ell fes les seves cuinetes. Al principi es conformava amb poca cosa però mica en mica em va començar a demanar que si l'oli, aigua, llet, arròs, pasta...Va arribar un moment que es montàven uns tinglados a la cuina impresionants i al final vaig decidir que pot ser ja era el moment de pujar al tamboret i fer feina junts.
Vam començar amb els cocs ràpids (ara ja se'n sap la recepta) i ara és capaç de rentar i tallar les verduretes a bocins, amassar el pà o la massa de pizza, arrebossar i/o enfarinar el peix i la carn, ratllar el tomàquet, trencar els ous, batre els ous per fer una truita, sucar el pà amb tomaca, posar l'oli (no se que hi troba però això l'hi fascina!) i preparar infusions i el cafè. Sap que al menjar hi posem sal i pebre, que mesurem l'arròs.
Des del primer dia l'hi hem anat explicant que passa amb els ganivets, amb el foc i el forn encesos, amb l'olla al foc, amb l'oli bullint i de moment ha respectat força tots els límits culinaris.
La veritat és que des del meu punt de vista deixar entra els nens a la cuina i fe'ls partíceps, és oferi'ls-hi un gran laboratori a casa que els desperta els cinc sentits, se'ls fa responsables de la feina que s'està fent i a la vegada aprenent els perills que s'hi amaga i sobretot a ser pacients, a esperar en cada moment per a fer el pas següent "la paciència és la mare de la ciència". I el més important de tot: compartim moments innoblidables al seu costat que enriqueixen els nostres cors i les nostres ànimes.
Salut!
Me ha encantado tu entrada!! Y veo reflejadas las fases por las que va pasando mi peque que es más pequeño que el tuyo (19 meses)...
ResponEliminaHa pasado por sacar todo lo de un cajón bajo que se lo dejé para él, después pasó al armario donde están todas las especias, ya le ha empezado a interesar el armario donde estásn la pasta, las legumbres... que también está a su altura... Tenemos su cocinita en la cocina también y juega muchísimo, pero ahora ya va a la nevera, coge la caja de leche y empieza a jugar con ella, le pone al gato, echa en sus cazuelas, la bebe con sus cucharones... En definitiva, todo el suelo pringado, toda la ropa sucia... Le dejo muchísimo ensuciarse porque es la única forma de que aprendan, pero todo tiene un límite!!jeje
Con nosotros ha subido a la encimera siempre, para extender la masa, lavar cosas, etc., pero todavía no es partícipe de ello, simplemente observa... y prueba todo!! ¡no tiene reparos!
Espero con ilusión el momento que como tu peque podamos compartir más en la cocina.
Besos.
Hola Inma,és que estos chiquillos no hay quien los pare!!! Vas a ver como dentro de nada te lo encuentra encima del taburete con el cuchillo i preparado para ayudar diciéndote "Yo sólo mami".
ResponEliminaUn beso bonita.