Aigua

A casa sempre hem tingut un problema amb el Martí i l'aigua, bé un problema...suposo que depen de com es miri. A ell li és igual que faci fred o calor però allà on hi ha aigua i si no n'hi ha ja la troba, hi ha de posar la mà, com a mínim. A vegades fem broma preguntant-nos: "pot ser és mig amfibi?"! Recordo una vegada, quan era més petit, que algú em va dir: "tranquila que quan vingui el fred aquesta afició per l'aigua l'hi passará". Ja! doncs va a ser que no! L'afició per l'aigua mai l'hi ha passat, és superior a ell, no ho pot evitar!

Ahir a Senan semblava que estiguéssim a plè juliol, vam baixar a donar de beure a les maduixeres i als enciams: primer omplim garrafa, tinc sed i bec aigua, em rento les mans que les tinc brutes, ara hi poso el peu i acabo xapotejant pel riarol que es fa de l'aigua que surt de la pila del dipòsit i XOPXOPXOP!!!! Ostres, quina manera de disfrutar!, i veient-lo qualsevol li talla el rotllo!

I com son les coses que ahir només portàvem la bossa amb el berenar i la cosa va acabar amb el xiquet xop de dalt a baix, despullat (quasi molt millor que anar amb la roba xopa!) i cap a casa a dalt de la moto a posar roba eixuta.

La veritat també sigui dita, a nosaltres, sobretot a mi, no ens importa gaire que es mulli (ens banyem al mar, al riu, a la font quan ens ve de gust, potinegem amb l'aigua i la sorra), això sí a la bossa sempre hi ha d'haver roba de recanvi per si les mosques, de fet a la bossa sempre hi portem de tot, de fet del que portem a la bossa donaria per una altra entrada. És que son moments en que se'ls veu disfrutar tant com si tinguéssin l'imperiosa necessitat de fusionar-se amb l'aigua que al final acabes fent "ojos que no ven, corazón que no siente".

I és que habitem al PlanetaBlau i sense l'aigua no seriem res, de fet no hi seriem.

Bon cap de setmana a tothom i totadona.

Salut!