De la Terra al Cel.

Lamentablement el divendres ens va deixar la Diana alies "Pelut", l'estimada amiga de la Kika. I estem parlant de gossos, però de gossos amb sentiments.

Com cada matí la Diana geia a la fresca tota espatarrada a la carretera, sovint erem nosaltres qui ens haviem de desviar per esquivar-la, total el ferm és ample i ella hi estava tan bé aquí. Però els de fora això no ho saben i malauradament divendres matí mentre geia a la fresca un cotxe la va atropellar, va tenir prou esma per arribar fins a casa del Ramon i la Rosa però allà s'hi va ajocar com un pollet on hi deixar el cos i alliberà l'ànima fins al cel.

I així mateix és com l'hi expliquem al Martí quan ens pregunta pel Pelut, i que l'hi ha passat i que a on ha anat.

I de tot això ha sortit l'interès per la mort, fins preguntar aquest matí:

"Mama, tu també marxaràs al cel?"

"Doncs sí fillet, quan em faci velleta, així com neixem ens fem vellets i ens morim i anem al cel, però per això encara falta molt de temps, som molt joves i ens queden moltes coses per fer i per viure"

I mentre li deia aquestes paraules he recordat a tots aquells que mai han arribat a vellets, que ens han deixat a mig camí i de com poden canviar les coses d'un dia per l'altre i de lo febles que som davant la vida. Sobretot de l'Edu, vam passar per un procés paral.lel,  no comparable en greuge, en el que jo m'he quedat a la Terra i tu has marxat al Cel però al meu cor sempre hi seràs present. Part de la meva força te la dec a tu!

Amics, ens veiem al Cel i la Terra!

Salut!