Fent camí...pas a pas vaig creixent i nudrint-me de tot allò que m'envolta

Fent camí...pas a pas vaig creixent i nudrint-me de tot allò que m'envolta

dimarts, 19 de juliol del 2011

Fem ratafia de la iaia Lola

Doncs com ja he comentat alguna vegada sempre m'ha agradat molt apendre del saber fer d'abans i he tingut la sort de poder mantenir contacte amb gent gran que encara sabent o sabien fer les coses com abans.

Una d'aquestes persones va ser la meva iaia Lola, d'ella vaig apendre a fer les conserves, la Ratafia, a cosir, el sabó, la Tupina, les Olives, a cuidar les plantes, a preparar els animals per posar-los a la cassola (reconec no haber tingut mai prou estòmag per fer-ho), les Coques de Recapte, les Orelletes, la Truita de Carxofa, els Espinacs Esparracats... i de la vida en general...

I és que m'emociona quan penso en la meva iaia Lola i sovint no puc evitar que em caigui alguna llàgrima, per a mi sempre va estar una persona molt especial, a part de ser neta i àvia hi havia quelcom més que ens unia, pot ser que totes dues vam nèixer un onze de juny amb 66 anys de diferència...

La Ratafia és un licor digestiu i remeier de tots els mals. La meva iaia Lola la feia servir per tot: mals de la dona, mal de queixal, mareig, mala digestió, per la tensió, i perquè sí, perquè una copeta fresqueta de Ratafia entra d'allò més bé!

La meva iaia Lola que s'ens falta cada any no es deixava de fer la Ratafia, i un cop ens ha faltat ella nosaltres n'hem seguit la tradició. A casa sempre s'ha fet servir la mateixa recepta, la que ja emprava la meva besàvia i que ha anat passant de generació en generació.

De fet a la Ratafia s'hi pot posar el que un convingui, de fet cada casa, cada poble, cada zona té la seva en funció de les herbes silvestres que hi creixen als voltants. Nosaltres entre d'altres coses hi posem: l'aiguardent com a base alcoholica, nou tendra, matafaluga, menta, maria lluïsa, unes cireretes guindes, tarongina, sucre...

I aquest any passem de generació i el Martí, amb ajuda nostra, ha estat l'encarregat de preparar-la i d'anar-la remenant cada dia durant 40 dies que la tindrem en repós a "Sol i Serena" (aquesta expressió m'encanta! es mereix una entrada en exclusiva...)

Us deixo una mica d'història de la Ratafia a ritme Ratafiero amb la Carrau, per si vosaltres l'any vinent us animeu a fer-ne.

PD: i m'agradaria posar-vos fotos però és que estic sense càmara =;-)

Salut!

1 comentari:

  1. Laka, qué bonito seguir con tradiciones de tu abuela...¡y cuántas cosas aprendiste de ella! Precioso, sigue así. Besos.

    ResponElimina