Sobre criança de Cavalls, Gossos, Periquitos, Monos...

...o qualsevol altre animal i perquè no: els nens també els hi podriem incloure.


I és que aquest matí llegia a "Criatures.cat" el següent article escrit per Elisenda Roca:

S'aixeca el teló...i es veuen uns cavalls

i no he pogut evitar establir paral.lelismes amb la criança dels nens.

Per si algú ho havia perdut de vista: "ELS NENS TAMBÉ SON ANIMALETS, sísí CADELLS HUMANS.

A mode de resum, parla del Projecte Miranda, una fundació sense ànim de lucre que es dedica a la cria i cura de cavalls en llibertat.

Us preguntareu, i que te d'especial? doncs te d'especial que ho fan des de la besant natural. És a dir parteixen de la manera encestral com els cavalls viuen, es relacionen, el que mengen, com es comuniquen, com es senten.

I diu:

Des del Projecte Miranda, ens expliquen que:
El cavall és un animal gregari. Fa milers d’anys que els cavalls viuen en ramat establint profunds i complexos vincles entre ells i “treballant en equip” per a poder sobreviure. El cavall odia viure sol. S’hi acostuma? Igual que nosaltres ens podríem acostumar a viure a la presó…
El cavall és un animal claustrofòbic. Necessita molt espai per pasturar, per pair, per jugar, per establir vincles amb un cavall nou, per fugir corrent dels depredadors. Ara ja no hi ha depredadors? Aquesta necessitat ja forma part de la seva essència. Aparcar un cavall en un “box” és com posar un dofí en una banyera.
La palla no aporta cap nutrient al cavall. La matèria seca lignificada els costa molt de digerir i moltes vegades és  causant de còlics. Si a sobre els donem molt pinso (aliment que al cavall també li costa de digerir) incrementem molt el risc de còlic. Els còlics poden causar la mort del cavall. Que els cavalls mengin palla és com que nosaltres mengem cartró. Atipa però no alimenta. Els cavalls de Miranda pasturen gairebé tot l’any en prats naturals i no depenen de l’home per alimentar-se. Només els suplementen amb fenc durant els quatre mesos de neu.
El cavall és un animal de presa. Ells ens veuen com a possibles depredadors i per això ens tenen por. Si ens comuniquem amb ells utilitzant els seus codis i ens mantenim centrats i relaxats podrem eliminar notablement la seva por i establir-hi forts vincles de confiança.
El cavall és un animal molt sensible. La part emocional del cervell d’un cavall és enorme i la seva gran sensibilitat el fa també vulnerable al patiment. La boca del cavall és altament sensible i posar-hi un ferro no els hi és gens agradable. Si a sobre el genet no és expert i delicat els hi és encara més estressant i dolorós. El ferro pot causar trastorns respiratoris al cavall, i també poden originar altres tipus d’alteracions més greus.

 I dic:

No hi veieu cap similitud en com hauria de ser la criança dels nostres fills i el dia a dia dels adults i resta de la humanitat?

 Salut!