El taller del Lluís i la Nuri...

...és com la segona casa del Martí. De ben petit que hi ha passat llargues tardes mentre els grans fem petar la xerrada, sobretot a l'hivern, quan el poble és desert, hi baixem sovint i mentre ells fan feina creativa nosaltres donem conversa o ens entretenim amb el que hi ha pel taller.

De petit petit, ho obserbava tot amb ulls espectants, va arribar el moment que va demanar un troç de fang que molt gostosament els dos ceramistes l'hi van donar. Recordo la cara d'il.lusió de la Nuri i amb quina alegria va rebre aquella petició. El tocava, se'l posava a la boca, el xafava com podia. Més endavant va voler pujar al tamboret a la taula de treball, on ells, i sense vacil.lar sempre l'hi han fet un lloc.

Veure'l com imita els seus gestos, ara agafo el fang, el xafo, l'humitejo, el poso al torn i el faig girar, Lluís ara a coure al forn! i el Lluís quan fa cuita hi posa junt amb les seves creacions i les de la Nuri les peces del petit Martí que s'impregnent d'art i fantasia, l'art i la fantasia d'un vailet de gairebé 3 anys.

Aquest Nadal vam estar fent estrelles de fang. En principi havien de ser per decorar casa nostra, però quan vam anar a recollir la cuita va decidir que les volia portar a la Llar, per pintar amb la Mercè i la resta de nens. Junt amb la Mercè en van repartir una per a cada nen i les van pintar amb pintura i purpurina, hi van passar un cordill i cada nen es va endur penjada al coll una estrella de Senan a casa seva. Ara cada nen de la Llar té un trocet de Cel de Senan fet amb les mans del meu petit. Quan hi penso m'emociona, m'emociona veure com el Martí és capaç de compartir i repartir, per iniciativa pròpia, el que és seu.

Ahir a la tarda, com d'altres dies a la tarda, de camí a l'hort vam passar pel taller a saludar. Vam pactar que saludàvem i marxàvem, i és que aquests díes evito anar-hi massa, bàsicament perquè estan molt enfeinats preparant les fires i necessiten una mica de calma per fer la seva i amb nosaltres allà doncs tot es complica una mica més. Però com sempre al veure'ls treballar ell s'hi va animar i quan el Martí va demanar lloc a la taula ells l'hi van fer, com no!.

Ja fa unes setmanes que ha passat a interessar-se per pintar les peces. Els esmalts que es fan servir per a decorar la ceràmica no son massa adequats perquè la canalla els manipuli, a part de que els resultats no es veuen fins que la peça s'ha cuit a la temperatura idonia perquè quedi tal i com es vol. Així que la setmana passada vaig anar a comprar-li pintura plàstica i altres eines per modelar el fang per tal de preparar una capça amb el seu material i deixar-la al taller per quan baixa, com diu ell, a fer feina.

Ahir el Lluís l'hi va donar una guardiola ja cuita per pintar. Com sempre: pintura de varis colors i un pinzell per a cada un d'ells. Ahir només va voler el blau i el vermell i mans a la feina:

I de cop se sent cantar:

olele olala

ser del Barça és

el millor que hi ha!

Si senyors, el mestre Martí es va dedicar a pintar la guardiola amb els colors del Barça mentres entonava la cançoneta. Quin fart de riure que ens vam fer!

En acabar la capa de pintura, la Nuri l'hi va oferir el seu pinzell i el potet de latex per tapar porus i poder netejar bé la pols de la guardiola.

 I taxan, així de bé és com ha quedat:

 
Ja veieu, dona'ls l'oportunitat d'observar, amb quatre pautes bàsiques de guia i l'oportunitat de fer, els nens son capaços, ells solets, de fer mil maravelles!
 
Lluís i Nuri: mil gràcies per brindar-nos aquesta gran oportunitat d'aprenentatge i de voler compartir aquests moments amb nosaltres. I com no, per la paciència que hi dipositeu!
 
Salut!