...de fet al final no vam marxar enlloc!, a Andalusia plovia a bots i barrals i vam decidir no fer el viatge.
Aquests dies vaig força atrafegada amb la feina i no tinc massa temps ni per escriure ni per llegir. Però aquest matí he rebut al mòbil un sms del departament d'ensenyament confirmant-me les dates de matriculació a l'escola i volia compartir la següent reflexió que un dia feiem amb Lalix de Cn:
"Sí estem d'acord amb el sistema en el que vivim, és obvi que l'escola és el lloc ideal per als nens, ja que des que tenen ús de raó aprendran tot allò necessari per encaixar-hi. Ara, si el que desitgem és que el sistema canvii, i pensem que per això calen persones capaces per originar aquest canvi, educades al marge del sistema (que no vol dir anti-socials, sino des de la llibertat), aleshores tinc la sensació que l'escola és el pitjor lloc on els podem portar."
ufff i és que cada cop que penso en l'escola se'm regiren les entranyes i és que no veig al Martí assegut en una cadira posant gomets i pintant sense sortir-se de la ratlla, fent files per a tot i fent el que li manen en cada moment. I per a mi, el més greu de tot és veure com mica en mica apaguen la seva màgia, la seva manera de fer i de ser.
L'any vinent escolaritzarem a l'Espluga a veure com funciona, el millor de tot el 90% dels nens de la classe son els seus amiguets d'aquest any a la llar d'infants, així que si més no ja tenen el seu rol establert.
Bé, jo soc de les que ha portat al Martí a la Llar per necessitat no perquè cregui en les excel.lències que proclamen alguns sobre elles, de fet és una espineta que tinc clavada al cor, de fet és el que a vegades em tira enrera a l'hora de decidir de tornar a ser mare. Hi va començar anar amb 9 mesos, hi va de 9h a 14h. De fet fins aquest any no ho ha començat a disfrutar, segurament el canvi de llar també ha ajudat. Aquest any tenim una educadora fantàstica, empàtica, imaginativa, entrega al 200% tan amb els nens com amb els pares. Donaria el que fos perquè el Martí es pogués quedar un any més a la llar amb ella, però això no serà possible.
A veure com va, hi ha gent que els diu que a tot s'adapten, però jo penso "i cal que s'adaptin a això?". N'hi ha d'altre que ens comenta, "ves és el que toca no?", però jo penso "bé, és el que toca des del punt de vista dels adults, l'escolarització tan primerenca és una necessitat dels pares no de la canalla!".
Tot s'anirà veient, al igual ens emportem una grata sorpresa, amb aquests petits mai se sap!
Salut
Aquest comentari de la Lalix tambe me l'he "desat", em va sembrar que donaba just al clau!
ResponEliminaAyssssssss Laka, cómo te entiendo, hasta en esto coincidimos al 100%. Acher también va a la escuela infantil y no porque considere que es lo mejor para él, eso lo tengo más que claro..., siempre ha ido contento, es una escuelita pequeña y a nosotros nos gusta, pero eso no me dice nada, sigo pensando que no es la mejor opción, simplemente la que nosotros necesitamos en este momento o quizás la necesidad que nos hemos creado, no lo sé.
ResponEliminaCuando cumpla los 3 años irá a la escuela pública del pueblo, porque es la opción que mejor se adapta a nosotros; nos hemos planteado otras opciones pero ahora mismo esta es la que mejor nos encaja.
Es verdad que en la escuela están mucho tiempo, pero yo pienso que los que realmente educan son los padres, en el día a día, de forma natural con los hechos... Crecerán en una sociedad que quizás no nos guste, yo hay cosas que las odio, pero intentaré transmitirle, lo mejor que sepa y pueda, formas y formas de actuar, de luchar por mejorar el lugar donde vivimos.
Yo no quiero dar muchas vueltas a este tema, porque como a ti...¡se me revuelven las tripas! Por mi profesión, este mes estoy visitando muchas escuelas... de algunas saldría corriendo, pero de otras -las menos, eso sí-, de verdad, me quedaría encantada! Como tú mencionas, depende muchísimo de los maestros y maestras que haya, de sus ganas, de su creatividad para hacer y actuar, incluso para ser.
Veremos como se van adaptando nuestros peques, como van creciendo... y sino, siempre estamos a tiempo de rectificar!
Un besito.
Estic d'acord amb l'Inma, el mes important en l'educacio d'un infant es el que reben a casa.
ResponEliminaAfegir que la Rebbeca Wild tambe ho diu aixo.
Petons per les dues, marasses
Eps noies,
ResponEliminaÉs ben cert que sense una bona base familiar, sense l'atenció del nucli més pròxim els infants coixegent.
Ara bé, quin temps ens queda als pares que escolaritzem si els nostres fills passen més hores a l'escola que noslatres a la feina? A partir de les 17h quan surten, si contem que la majoria d'ells arriben reventats i a les vuit quarts de nou son al llit, i l'estona que hem estat amb ells coincideix amb l'hora de sopar, banyar i anar a dormir, que moltes vegades acostumen a ser moments crítics, ja que ja estan cansats i no atenen a res, estan tips de tot el dia i el que els ve de gust és no fer res....Quin temps ens queda per conèixe'ns, per interactuar?
Això està molt mal plantejat, l'escola hauria de ser fins les 14h màxim 15h de la tarda i adaptar els horaris laborals per tal de poder conciliar la vida familiar amb la laboral.
I sí, la Wild te molta raó en tot, però insisteixo: necessitem temps per estar amb els nostres fills per tal de poder interactuar i sobretot coneixe'ns!
Sabrina:
ResponEliminano saps quan d'afortunats sou!!!!
Gràcies pels petonassos bonica!