Doncs resulta que des que m'he reincorporat a la feina, cada dia m'acompanya la meva amiga Zebra. És una amiga molt especial, tan especial com pot arribar a ser una nevereta. Dins d'ella guarda molt curosament el meu amic tirallets, aquell que m'ajuda a extreure'm la llet, i la llet que m'he extret que l'endemà, barrejada amb uns quants cereals, alimentarà per esmorzar a la meva petita puça.
La Ibet va començar anar a la llar amb 5 mesets acabats de fer, vam mantenir la lactància exclusiva fins als 6 mesets, aleshores vam introduïr els cereals per esmorzar.
Ara, amb 8 mesets, menja gairebé de tot, sencer i triturat i quan és amb mí majoritàriament segueix prenent teta.
Amb això vull dir que SÍ que és possible tornar a la feina i mantenir la lactància, ara bé, requereix un petit esforç, però que d'aquest esforç en sortim tots més que beneficiats.
Podria deixar de treure'm la llet i donar-li els cereals amb llet de
fòrmula, però perquè comprar llet si jo en tinc de sobres???
Espero poder tenir amb ella una lactància llarrrrrrrga i gratificant com la que he tingut amb el Martí!
Salut!!!
Qué recuerdos me han entrado!! Yo desteté al sacaleches al año y qué alivio, pero lo volvería a hacer, el esfuerzo merece la pena y muuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuucho!!! Seguro que disfrutas mucho la lactancia, enhorabuena!!! Muakkkkkkkkkkkk
ResponElimina