Homo boletus-recolectus

Diumenge matí, sona el telèfon i una veu ens diu: "vinga pugeu cap aquí a dalt que hem trobat una mega clapa de "Negrets", habitualment s'anomenen "Fredolics".

L'Àngel se'n va cap als Plans a buscar llenya i el Martí i jo marxem pitant a buscar Fredolics.

I és lo bo de viure en plena Natura, que mica en mica se't desperta l'instint d'"homo Reculectus", ella mateixa t'ofereix moltes de les coses que ens calen per anar passant i de debó que és molt gratificant arribar a casa amb un cistellet plè el que sigui per a fer el que sigui, tot te un altre sabor.  Ara a la tardor (tot i que aquest any és una mica rarota): nous, olives, ametlles, cireretes de pastor, herbes remeieres, llenya per fer caliu, caquis, codonys i el que quedi a l'hort, i és clar bolets.

Abans per això hem de caminar una estona fins arribar a lloc, ens emportem el cotxet i és que el Martí ja fa temps que no vol anar a la Manduca i per portar-lo a coll massa estona com que no...16 kilets pesen lo seu.

Fent camí, aprofitem per fer un mos, cantem unes cançons, recollim pedres, pinyes i aglants. Ens equivoquem de camí i des de l'altre costat se sent una veu: "Eiiiii som aquí!". Girem cua i apa a buscar el trencall i camí amunt un altre cop. Trobem una forca, "és molt important portar-ne una perquè un cop bosc endins pot ser que haguem de lluitar amb els dracs i monstres que viuen a la muntanya...a vegades no fan res però a vegades estan enfadats i per si de cas més val portar-la" I a mi m'encanten aquestes històries inventades...

Arribem a lloc i allà ens esperen el Lluís, la Nuri, el Jordi i la Clàudia, ells ja fa estona que fan feina. Nosaltres ens hi posem:

 Uns Negrets per aquí, uns groguets per allà...

Anar fent, anar fent, en tenim una menjadeta:

I ara tenim feina a la cuina.

Per a netejar els Negrets: només cal tallar la part de l'arrel, picar una miqueta perquè salti la terra i cap a la paella. Res d'aigua, al rentar-los amb aigua el que fem és estobar-los i treure'ls-hi el gustet a bosc.

Els groguets porten més feina. Hi ha molta gent que no els cull perquè creuen que  no son comestibles, però un cop preparats son delicadíssims de sabor, melosets i boníssims. Cal treure'ls-hi la pell i l'esponja que tenen sota el barret.

Aquest cop els hem fet a la paella. Un cop nets els posem a la paella amb un raig d'oli i una mica de sal, deixem que treguin el suc i que quasi bé se'l tornin a beure. En aquest punt si en tinguéssim molta quantitat el que podriem fer és congelar-los en bossetes, o bé fer-ne uns pots de conserva.

Aquest cop ens els menjarem per sopar saltejasets amb all i julivert amb unes torradetes i butifarra a la brasa.

Apa, bon profit!

Salut!